Sintagma nominal

El sintagma nominal (SN) és una categoria gramatical formada per un nom, un pronom o qualsevol paraula substantivada que fa de nucli. Molts cops aquest nucli té determinants i/o complements. Juntament amb el verb, forma l'estructura bàsica de l'oració.

Per tant, l'estructura bàsica d'un sintagma nominal és:

(Determinant) + Nucli + (Complement nominal)

En català, un grup nominal generalment és format per un nom envoltat d'altres elements (paraules) que d'alguna manera caracteritzen el nom. Dins una clàusula, un grup nominal funciona com si fos un substantiu, que s'anomena el cap; les unitats que precedeixen el cap s'anomenen modificadors anteriors, i les de després, modificadors posteriors.^[1] En el següent exemple d'un grup nominal, el cap és en negreta.

Aquelles cinc belles maduixes lluents d'en Jordi de damunt la cadira

En català el significat del lèxic es troba en gran manera en els grups nominals, envoltats pels modificadors anteriors i posteriors, i amb disponibilitat d'un recurs especial denominat equivalència temàtica, que ha evolucionat com una forma d'embalar el missatge d'una clàusula de la manera temàticament desitjada^[2] (per exemple, la clàusula [El que l'atrau al curs] és [la profunditat de la comprensió que proporciona] està estructurat com [grup nominal A] = [grup nominal B]). Moltes coses s'expressen més fàcilment amb construccions nominals, sobretot en els registres que tenen a veure amb el món de la ciència i la tecnologia, on les coses, i les idees que hi ha darrere, es multipliquen i proliferen contínuament.^[3]